Un sistema insostenible

EL CLUB DE LLUITA de David Fincher

Estem d’aniversari!! Ja han passat 10 anys d’aquella estrena monumental que va significar “El Club de la Lluita” de David Fincher. Un film que va catapultar al seu magnífic realitzador a la categoria del nou “director contemporani” i s’ha consolidat amb els següents films com “Zodiac” i la recent “El Curiós cas de Benjamin Button”. Director compromès i repudiat per el sistema que crea Hollywood, però incansable i potent, Fincher és un personatge a tenir en compte, pel•lícula que fa, pel•lícula que triomfa ens els festivals independents i agrada gairebé tothom. Però el “Club de la Lluita s’ha convertit en un referent, en una nova forma de fer cinema, on no només és el guio lo important, sinó la imatge i la fotografia acompanyat d’una història realitzada al mil•límetre de detall. Recordem que Fincher va començar amb els videoclips, i tota la seva experiència l’ha transportada i cimentada amb els seus treballs cinematogràfics. El film “El Club de la lluita” basat amb la novel•la de Palahniuk, no va agradar als sectors més conservadors de tota societat capitalista, però és una crítica a aquest sistema i tot el seu entorn, ja sigui les multinacionals que la creen fins els seguidors paralitzats que som tots nosaltres, aquells individus que constituïm les societats del benestar. Hauríem de ser més coherents alhora de criticar, aquest film és una pedra filosofal a tot allò que ens passa i posa de manifest que els sistemes caduquen i evolucionen. Gràcies Fincher per no defallir i tirar endavant la teva forma tan personal de fer cinema. “Tyler diu... la primera regla del club de la lluita és: no parlar del club de la lluita...”