Un blog que pretén explicar el que indica el seu nom, explicar una mica de tot. Cinema, música, llibres, la vida en general, per poder aprendre de tot i de tothom
lunes, 22 de febrero de 2010
EL CERVELL UNA MÀQUINA PERFECTE
El cervell sempre m'ha meravellat, és un dels misteris més grans i alhora tots tenim un com a propi, com pot ser que encara avui hi hagi coses sense descobrir (per sort!) ara estudiant l'asignatura de "Bases del aprendizaje para la educación" tinc la sort d'aprendre molt i molt, tot investigant de què estem fets i com funcionem.
lunes, 18 de enero de 2010
Brutal!!!
Realment aquest senyor és una passada, és un icona del canvi, des del punt de vista de la música fins a les seves bases socials i humanes, un persona amb uns principis ben solidificats. Tenia ganes de parlar d'ell i disfrutar de la seva música, els sons i les seves lletres. Un 10 sobre 10 per una persona activa i contundent.
Gràcies per ser com ets. Molt de Bruce per molts anys!!!
Gràcies per ser com ets. Molt de Bruce per molts anys!!!
Cap a una idea de futur
Interesant documental el que vaig veure el passat dissabte 16 de Gener de 2010 cap les 23:00 de nit. L'educació alternativa com "alternativa" real de canvi i cooperació. Us deixo un petit detall del documental, però si voleu veure la resta aneu a a la pàgina de gran angular i buscar el documental "un preescolar alternatiu".
Anem fent canvis per creure amb nosaltres mateixos.
Us deixo el següent escrit de les realitzadores:
"Quan vam acabar el documental PARIR, que parlava sobre el dret de les dones a ser protagonistes del seu propi part, vam decidir que la següent peça s’endinsaria en els pares i mares que volen ser protagonistes directes de l’educació dels seus fills en edat preescolar.
Per això, ens vam posar en contacte amb la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) i amb diferents associacions d’educadors i de pares que han creat projectes de criança compartida i d’educació lliure a Catalunya per a nens de 2 a 6 anys. En concret, vam gravar l’associació de pares El Tatanet i l’escola La Caseta, a Barcelona, per mostrar com funcionen aquests centres.
Amb el documental, hem volgut donar veu al corrent alternatiu de llars d’infants que existeix a Catalunya on pares i educadors s’impliquen conjuntament en l’educació que els fills reben a preescolar".
Contacte autores: granangular.cat@rtve.es
Un documental de Dúnia Ramiro i Agnès Bibiloni
Imatge: Ilde Urban i Marc Forch
So: Manel Andreu i Xavier Pedro
Muntatge: Xavier Solé
Sonorització: David Beltran
sábado, 9 de enero de 2010
The Road o La Carretera, un gran llibre que ajudarà a fer un gran film
Ufff!!! Imprescindible, el llibre em va impactar molt però la peli té una pinta impecable, i diuen que és una de les coses d'aquest 2010 que farà moviment.
Visca en Viggo
Invictus = El Factor Humà, mai millor dit
Ja s'acosta aquesta meravella, no només per qui la dirigeix i protagonitza, sinó sobre el tema que tracta, ens fa reflexionar de com és capaç l'ésser humà de fer bé les coses, no sempre és destrucció i egoisme.
Disfrutarem molt i molt.
Gràcies Clint per fer les coses ben fetes.
viernes, 4 de diciembre de 2009
lunes, 30 de noviembre de 2009
Un missatge gens antic, ..., no deixa indiferent

La Isla de las Flores
Gracias al libro “la Imagen”, el corto-documental la Isla de la Flores, me parece todavía mucho más bueno. Como comente en el foro, este video lo pase en una sesión de cine-club de mi ciudad, formo parte de una asociación que intenta potenciar la realización amateur de material audiovisual y la difusión de dicho material. Antes de cada proyección, pasamos un cortometraje realizado por personas profesionales o no de nuestra comarca o zona. De material disponemos un montón y es una suerte tener en nuestras manos dicho material porque nuestra intención es a darlo a conocer. Pues bien, después de ésta breve introducción, este corto-documental fue proyectado en una sesión y fue uno de las más aclamados, realmente es clave para entender la imagen en su puro estado de proyección, creo que el mensaje no es nada caduco, ya que por desgracia las desigualdades son iguales o algunas aún peores. Pero el mensaje en cuestión se entiende más gracias a su formato, a partir de una historia repetitiva nos va introduciendo un material visual que se va impregnando en nuestra memoria retiniana y gracias a ese proceso va penetrando en nuestro cerebro, la monotonía visual y la constante reiteración de la historia, no cansa, ya que se crea aquí un hecho clave o paradójico, la imagen repetitiva acompañada cada vez por una nueva imagen que más tarde nos aportará un nuevo planteamiento enlazado con la historia en cuestión, va dando fuerza a ella misma y como el juego del teléfono de toda la vida, con un final lógico y ordenado, con una fuerza potente, de forma gradual va aumentando el contenido visual desde distintos primas, se mezcla la crudeza con hechos más simples, material de archivo con imágenes grabadas para el documental. El formato antiguo le da un toque retro visual muy de moda, es una de las cosas que choca a simple vista pero provoca una atracción real sobre lo que se esta viendo.
Sobre el tema de las imágenes hay un hecho clave, el material de archivo utilizado seguro que en este documento cambia de significado, la imagen se mueve por sensaciones y seguro que estas imágenes en otro contexto querían dar un significado y aquí provoca otro tipo de impacto. El director se ayuda de este proceso para provocar, provocar en palabras mayores. Es un mecanismo que se tiene que saber usar, para poder impactar o transmitir algún tipo de sensación o emoción. El documental tiene la característica de provocar y lo consigue mediante multitud de imágenes y un solo mensaje, la desigualdad y el incumplimiento de los derechos que tiene cada persona. Al mismo tiempo, se salta todo tipo de principio académica de la imagen pero como dice en el libro, existe la forma anárquica y artística de la imagen, el director lo usa con maestría con el fin de provocar en nuestros sentidos básicos y en nuestra consciencia.
Un diez sobre diez para un material provocador e impactante con un doble mensaje: el moral y el visual.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)